Finsteraarhorn: 4.274 m.s.n.m.

…. y con el sol y el calor renacen las flores y las cucas, y las ganas de salir al monte a correr.

Este nuestro blog lleva tiempo en hibernación (def.: estado de hipotermia regulada, durante algunos días, semanas o meses, que permite a los animales conservar su energía). Llámalo animales o aranrunners, pero yo este periodo invernal no he hecho muchos kilómetros. Desde la épica Maratón de Donosti en la que caí sollozando en la línea de meta han sido solo 12km en Diciembre, 13 en Febrero y 12 en Marzo… triste.

Lo subido en esquí de montaña (10.810 m, manía tengo de apuntarlo todo) también dista mucho de lo de anteriores años.

Pero con los calores surgen nuevas motivaciones, salir a trotar, subir montañas, competir, apuntar kilómetros, descubrir caminos, y conseguir algún objetivo morboso y a priori inalcanzable como el Ultratrail de 100 km del Aneto. Esto último lo digo con la boca pequeña no vaya a ser que al Gallart le guste y se le meta entre ceja y ceja, que el tío es muy bruto.

Bueno, como hoy empiezo a correr y me despido de la temporada de esquí, os dejo un video de lo que he estado haciendo este invierno, que además de cansar tanto como el “running”, es más divertido!

Aupa! El Escornacrabes.

Corsa Sant Silvestre Avinyó 2010

Molt bones senhors/res:

Eth 31 de deseme participe ena darrera corsa der an de 10km, en pòble d'Avinyó, ja que d'aguest pòble e un amic que non podie participar perque formaue part dera organización.Tamben se podie participar en ua corsa de 5km corrent o se non se podien hèr caminant.

Era corsa comencec tas 16:00h puntuau, jo arribi tas 15:00h perque encara me calie hèr era inscripcion e veigui ath men amic dirigint eth “cotarro”.

Tas 15:30h comence era corsa tas mainatges, campi com corren es nosti successors e pensi que i a ua bona cantera.Vau a cercar eth dorsau e me canvi en cotxe e comenci a estirar.

Dempús de dos mesi sense correr,ja que encara he mau en pè decidisqui correr era darrera corsa der an e dempús dedica-me ara recuperacion integral.

Ena gessuda me trobi a 2 companhs que tamben participaran e eri me diden que encara van corrent beth dia, jo les digui que encara non estongui ath 100%, que estongui a un 45%.

Són es 16.00h e era corsa comence per laguens deth pòble e mos dirigim per un camin, que es dera organizacion m'han dit que la eren ager perque passe per uns camins e prats, arribam ath 3 km e aciu mos desvien es de 5km e es de 10km.

Auanci a un companh e li dongui ànims, auem ua pujada dempús trobam un planer e iaute viatge a pujar, en arribar nau ara toque era baixada e vau hent ath men ritme.

Ath finau de tot arribam en un camin e pensi que ja quede poc enquia acabar e intenti anar un shinhau mes ràpid,ja que eth pè non m'he mau e un esfòrç mes e ja veigui de luenh era arribada.

Estongui fòrça content perque eth pè m'ha aguantat. L'unic que m'ha faltat ei un shinhau de rodatge ja que tanti dies sense fote arren se nòte.

Eth prumèr a eth un temps de 39'02”, jo e quedat eth 28ª a 46'29” de 260 participants.

Ara a recupera-se ben tar an que ben

EROS AN NAU 2011 A TOTI

Salut e Cames

Karin

Hinvernal Guissona

Aguest dimenge è estat ena corsa que seguraments barrarà era mia tempsada de BTT. Era "hinvernal Guissona 2010". Auem auut un dia lèg, tot e que non tant heired com es passadi.

Tàs 9 prenem era gessuda, es dus primers km son neutralitzadi, enquià gésser deth pòble e passar era carretera de Póns, a compdar d'aguest punt ja sò totauments desorientat enquià que torni a vèir Guissona quan sò a punt d'arribar.

Es prumers km, 8 ó 10, coma en totes es "corses populars", semble que s'acabe eth mon, eth ritme ei unfernau, non dongui un duro peth mèn futur. Sòrt que despús era causa se calme.

Boni camins e ritme sostengut enquià eth km 17, punt deth prumer avitalhament, a on comence a plòir. A compdar d'aguest moment, comenci a pensar en her era cuerta de 30 km.

Ath sèr à gelat, e en delísse eth géu eth terren ei moth, esguitle e ei perillos. Es prumeri encara ac trapen ben pr'amor qu'eth terra ei dur (açò m'ac an compdat). En gésser d'un des polidi senders me trapi de front a un tipe que me ditz, "la llarga cap baix", e aquieu me traís eth subconscient e tiri tara longa.... M'ac auien avissat, "a la llarga s'han passat, hi ha un fotimer de trialeres", e tad aquieu vam. Eth circoit se è molt difícil, i à diuersi punts que s'àn de pujar a pè, pr'amor que son massa ribenti, e ath delà mògi. Tot e açò, m'ac passi ben, assomisqui qu'era causa serà dura, e pendent us 10 km non veigui ad arrés, ei reauments intens. A moments torne a plòir. Senti parlar des languisses, de que no se sent flaira a brasa, e en km 37, me trapi eth "cambalache" dera langüissa, era "arengada" e era heda. Entot minjar, comence a plòir de valent, un "lugarenho" me compde que çò de més complicat ja à passat, que manquen 10 km, mes qu'es camins ja son boni, e més lèu ei baisada. 

Donques acrò hèm, tirar tà Guissona, çò de més complicat ara ei era ploja, qu'ei fòrta a estones, e despús de tanta estona embrasse fòrça.

Ara fin arribi, era arribada ei un shinhau heireda, entre peth darrer deth poliesportiu e aquieu non i à "caliu". À estat ben, mes me semble qu'era longa no l'à eth massa gent. Sò content de com a anat tot.

Tant lèu hi hage fotos e classificacions les metaré acieu.

Mitja marató Mollerussa 17-10-10

Como preparación para la maratón de Donosti corrimos la media maratón de Mollerussa. Era la primera de la temporada de este año y supongo que la última puesto que este domingo ya corremos en San Sebastián.
Quiero agradecer a Antonio (uno de los organizadores de la carrera) el vino y los caracoles con los que nos obsequio después de la carrera una vez fuimos a comer. Destacaré que fuimos más rápidos comiendo caracoles que en carrera, mostrando una vez más nuestras excelentes aptitudes gastronómicas.
Dar las gracias también a las acompañantes por su presencia, paciencia, compañía, fotos y edición de vídeo.

En breve, la crónica de la maratón.

La mejor carrera de Gebreselassie

Ermitanyos 2010

Aguest dimenge 31 d'Octobre, Paco e un servidor auem estat ena corsa "Ermitanyos 2010", pes torns de balaguer.

Lèu comencen es dubtes, se ja ei d'abetuda eth tema dera vestimenta en cada corsa, aguest còp ni à un d'higut. Metem eth desvelhador en mòbil, tot ok, mes....eth mobil canvie ar orari d'iuern?, e alavetz mos cau canviar era ora?????, enfin que mos desvelham tàs 5:30, ua ora abantes de quan toque.

Tota era setmana diguien que ploirie, e guarda per a on, aguest còp s'ac an endoviat. Quan mos lheuam encara hé bon, mes tot canviarà.
Hém un cafelot, agarram toti es esturments, cargam es bicis, e tà Balaguer, damb disparieres intencions, jo é clar que hésqui era de 45 km, Paco dubte entre era de 70 e era de 90 km.

En arribar, un cotxe mos deishe eth lòc tà aparcar, son us ciclistes que mos diden que marchen, que non hén era corsa pr'amor qu'es camins son molt mogi e i à força hanga....Paco e jo mos guardam......cobardesssss.

Mos "acicalam" e tara gessuda. Aquieu mon damb conde qu'era corsa reaumens ei popular e non competitiua, non mos dan ne dorsau...., corios ehhh? mentre vam a cercar eth buff e eth potet de mèu, ja n'i a que géssen, era gessuda ei liura de 8 a 9..., corios ehhh?, cad'un ges quan vò e vesilhan que non t'agarre un cotxe, pr'amor que non se talhe eth trànsit.
Enfin, tàs 8:10 géssem, Paco se plege damb eth compdakilòmetres pendent mieja hora, e se pèrd es prumers 7 km. Que se calor, que se heired, que se va a plòir, e vam a plaser per boni camins lèu enquià Castelló de Farfanya, a on agarram ua longa trialera, fòrça polida. Comence a plòir, aquieu agarram eth camin que dejà mos portarà tara prumera de tres hermites (eth nòm d'Ermitanyos ven de que se vesiten 3 hermites). Eth camin encara non pique tà naut, era ploja non embrasse guaire, ei prima e sense guaire malura, mes va banhant eth terra.
Portam bon ritme, vam charrant e mos trapam ben, Paco encara medite ce quin camin préner.
Casic sense dà-mo'n compde, es rodes ja son plies d'hanga.
En km 17 comence era pujada "de vertat", alavetz se hé eth silenci ena corsa, s'acaveren es ganes de parlar.
Agarram ritme e tà naut, es cames van ben, Paco à clar que cau her era de 70, més....quan estam arribant naut, mos trapam gent que torne peth nòste camin, qué passe?
Vedem era hermita de Cérvoles, e damb era, er esdejoar que tant demorauen es nòsti budets.
Amassa damb nosati, que hem un grop fòrça numeros, hi ha un bon corròp d'antisistemes (gent que no vò trebalhar, lorda, damb cans mes limpios qu'eri, pantalos pitillo de quadros, rastes plies de....) en plena RAVE.
Deisham es bicis e a malhar. Bon esdejoar.
Lèu mos comence a agarrar er heired, hem mògi coma lits.
En acavar de minjar agarram eth camin tà seguir, encara mos tòque anar amassa uns km enquià qu'es nòsti camins se separen....però, i à ua trialera que l'án talhat pr'amor que moja ére perilhosa, mes deth camin alternatiu traçat, tornen un bon grop de ciclistes que diden que no se pòt passar, que hi ha molta hanga e qu'es bicis se queden clauades.
Ara fin, nosati tanben renonciam e decidim virà-mos, s'acavat era rota. Eth començament dera baishada ei molt tranquil però hé molt de heired.
Enquià arribar en Castelló de Farfanya era baishada ei rapida, aquieu agarram un shinhau de chicolate e a seguir enquià Balaguer.
En arribar en Balaguer, vam a lauar es nòstes maishines, aué s'ac an guanhat, tot ei d'un color marron confús.Acavam d'arribar en "vilage", arrés mos demore, tot ei fòrça"domiguero", mos conviden a ua cerveseta e a duchà-mos.
Fianumens 50 km de dura BTT, era experiència a valut era pena.