Los autores

Mostrando entradas con la etiqueta BTT. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta BTT. Mostrar todas las entradas

martes, 7 de diciembre de 2010

Hinvernal Guissona

Aguest dimenge è estat ena corsa que seguraments barrarà era mia tempsada de BTT. Era "hinvernal Guissona 2010". Auem auut un dia lèg, tot e que non tant heired com es passadi.
Tàs 9 prenem era gessuda, es dus primers km son neutralitzadi, enquià gésser deth pòble e passar era carretera de Póns, a compdar d'aguest punt ja sò totauments desorientat enquià que torni a vèir Guissona quan sò a punt d'arribar.
Es prumers km, 8 ó 10, coma en totes es "corses populars", semble que s'acabe eth mon, eth ritme ei unfernau, non dongui un duro peth mèn futur. Sòrt que despús era causa se calme.
Boni camins e ritme sostengut enquià eth km 17, punt deth prumer avitalhament, a on comence a plòir. A compdar d'aguest moment, comenci a pensar en her era cuerta de 30 km.
Ath sèr à gelat, e en delísse eth géu eth terren ei moth, esguitle e ei perillos. Es prumeri encara ac trapen ben pr'amor qu'eth terra ei dur (açò m'ac an compdat). En gésser d'un des polidi senders me trapi de front a un tipe que me ditz, "la llarga cap baix", e aquieu me traís eth subconscient e tiri tara longa.... M'ac auien avissat, "a la llarga s'han passat, hi ha un fotimer de trialeres", e tad aquieu vam. Eth circoit se è molt difícil, i à diuersi punts que s'àn de pujar a pè, pr'amor que son massa ribenti, e ath delà mògi. Tot e açò, m'ac passi ben, assomisqui qu'era causa serà dura, e pendent us 10 km non veigui ad arrés, ei reauments intens. A moments torne a plòir. Senti parlar des languisses, de que no se sent flaira a brasa, e en km 37, me trapi eth "cambalache" dera langüissa, era "arengada" e era heda. Entot minjar, comence a plòir de valent, un "lugarenho" me compde que çò de més complicat ja à passat, que manquen 10 km, mes qu'es camins ja son boni, e més lèu ei baisada. 
Donques acrò hèm, tirar tà Guissona, çò de més complicat ara ei era ploja, qu'ei fòrta a estones, e despús de tanta estona embrasse fòrça.
Ara fin arribi, era arribada ei un shinhau heireda, entre peth darrer deth poliesportiu e aquieu non i à "caliu". À estat ben, mes me semble qu'era longa no l'à eth massa gent. Sò content de com a anat tot.
Tant lèu hi hage fotos e classificacions les metaré acieu.

martes, 2 de noviembre de 2010

Ermitanyos 2010

Aguest dimenge 31 d'Octobre, Paco e un servidor auem estat ena corsa "Ermitanyos 2010", pes torns de balaguer.
Lèu comencen es dubtes, se ja ei d'abetuda eth tema dera vestimenta en cada corsa, aguest còp ni à un d'higut. Metem eth desvelhador en mòbil, tot ok, mes....eth mobil canvie ar orari d'iuern?, e alavetz mos cau canviar era ora?????, enfin que mos desvelham tàs 5:30, ua ora abantes de quan toque.
Tota era setmana diguien que ploirie, e guarda per a on, aguest còp s'ac an endoviat. Quan mos lheuam encara hé bon, mes tot canviarà.
Hém un cafelot, agarram toti es esturments, cargam es bicis, e tà Balaguer, damb disparieres intencions, jo é clar que hésqui era de 45 km, Paco dubte entre era de 70 e era de 90 km.

En arribar, un cotxe mos deishe eth lòc tà aparcar, son us ciclistes que mos diden que marchen, que non hén era corsa pr'amor qu'es camins son molt mogi e i à força hanga....Paco e jo mos guardam......cobardesssss.

Mos "acicalam" e tara gessuda. Aquieu mon damb conde qu'era corsa reaumens ei popular e non competitiua, non mos dan ne dorsau...., corios ehhh? mentre vam a cercar eth buff e eth potet de mèu, ja n'i a que géssen, era gessuda ei liura de 8 a 9..., corios ehhh?, cad'un ges quan vò e vesilhan que non t'agarre un cotxe, pr'amor que non se talhe eth trànsit.
Enfin, tàs 8:10 géssem, Paco se plege damb eth compdakilòmetres pendent mieja hora, e se pèrd es prumers 7 km. Que se calor, que se heired, que se va a plòir, e vam a plaser per boni camins lèu enquià Castelló de Farfanya, a on agarram ua longa trialera, fòrça polida. Comence a plòir, aquieu agarram eth camin que dejà mos portarà tara prumera de tres hermites (eth nòm d'Ermitanyos ven de que se vesiten 3 hermites). Eth camin encara non pique tà naut, era ploja non embrasse guaire, ei prima e sense guaire malura, mes va banhant eth terra.
Portam bon ritme, vam charrant e mos trapam ben, Paco encara medite ce quin camin préner.
Casic sense dà-mo'n compde, es rodes ja son plies d'hanga.
En km 17 comence era pujada "de vertat", alavetz se hé eth silenci ena corsa, s'acaveren es ganes de parlar.
Agarram ritme e tà naut, es cames van ben, Paco à clar que cau her era de 70, més....quan estam arribant naut, mos trapam gent que torne peth nòste camin, qué passe?
Vedem era hermita de Cérvoles, e damb era, er esdejoar que tant demorauen es nòsti budets.
Amassa damb nosati, que hem un grop fòrça numeros, hi ha un bon corròp d'antisistemes (gent que no vò trebalhar, lorda, damb cans mes limpios qu'eri, pantalos pitillo de quadros, rastes plies de....) en plena RAVE.
Deisham es bicis e a malhar. Bon esdejoar.
Lèu mos comence a agarrar er heired, hem mògi coma lits.
En acavar de minjar agarram eth camin tà seguir, encara mos tòque anar amassa uns km enquià qu'es nòsti camins se separen....però, i à ua trialera que l'án talhat pr'amor que moja ére perilhosa, mes deth camin alternatiu traçat, tornen un bon grop de ciclistes que diden que no se pòt passar, que hi ha molta hanga e qu'es bicis se queden clauades.
Ara fin, nosati tanben renonciam e decidim virà-mos, s'acavat era rota. Eth començament dera baishada ei molt tranquil però hé molt de heired.
Enquià arribar en Castelló de Farfanya era baishada ei rapida, aquieu agarram un shinhau de chicolate e a seguir enquià Balaguer.
En arribar en Balaguer, vam a lauar es nòstes maishines, aué s'ac an guanhat, tot ei d'un color marron confús.Acavam d'arribar en "vilage", arrés mos demore, tot ei fòrça"domiguero", mos conviden a ua cerveseta e a duchà-mos.
Fianumens 50 km de dura BTT, era experiència a valut era pena.

domingo, 10 de octubre de 2010

Transiscar 2010

Eth dissabte 9 d'Octubre, 5 Aranrunners auem prenut part ena ja nòsta tradicionau Transiscar. Aran, Paco, Kike, Poldo e Julian.
Un servidor, eth dijaus 7, en companhia de un aute companh d'Agramunt hí eth recorregut cuert, damb quauques variants e avitoalhaments naturaus peth camin. Acró me confirméc ena mia idia de her era "cuerta" de 38 km, qu'ere eth gran debat diuendres ath sèr.
Auiem clar que es pros (K&P) hégen era longa (56 km), ja que quinsevolh auta causa ei ua manca de responsabilitat, Poldo, Aran e Jo mos tirauem per aute camin.
Ben, eth madeish diuendres metí ena bici acró que se'n ditz càmeres autoreparantes, causa que segontes çò que n'é sentut a díder, ei nautaments recomanable entàs punchades, lubricada generau e era mashina a punt, ja sonque falten es cames.
Eth dissabte vam tara gessuda, 8;40 deth maitin, semble que harà bon dia, aquieu me trapi a Jordi, d'Agramunt e companh de gessudes e a Carles, de Vinaixa. Mos plaçam, e dan era gessuda.
Encara en tram neutralitzat perdi de vista a Paco e Kike, despús, en km 3, a Carles peth deuant e a Jordi peth darrer, ja no les tornaré a véir enquià era arribada.
Vau tirant e peth km 6 se qué Aran sense conseqüències, tiri tà deuant e vau vedent a Poldo darrer men, però léu la perdi de vista. A compdar d'alavetz hésqui era corsa peth men compde.
Passada era carretera d'Oliola, agarram era fòrta pujada, que me preni damb calma ja que la coneishi e sai que ei longa, "molinet" e tà naut.
Un còp naut un descens long enquià Mafet, aquieu auanci a fòrça gent, vau ben. En Mafet, km 14, cargui aigua e a seguir, en gésser de Mafet veigui qu'eth camin de pujada tara Donzell ei nau, e per cert molt polit, caminets estreti e ciclables. En arribar naut agarram era trialera de baishada que mos porte ena carretera d'Artesa e que tant m'agrade, me seguisqui trapant ben e coma que i à molta gent vam a un ritme lent, era trialera de pujada tara Donzell se hé tranquila.
M'arturi en avitoallament, km 23, e l'alongui un shinhau tà véir se vien Poldo e Aran, quan marchaua veigui apareisher a Poldo que me ditz que à deishat a Aran en km 20, que tira que ja m'artenherà. Aquieu s'à estirat eth grup e se và molt ben, non rebrembi aguesta zona tot e que díden que ei igual cad'an.
La passi ben ath men ritme, més léu auanci gent, eth paisatge ei polit pr'amor qu'em ena part nauta e se vé eth prepirineu, vau campant tà darrer se veigui a Poldo, mos trapam en km 32, just un shinhau abantes de separar es corses, coma que la porti un shinhau darrér me demori en crotze, a on me n'enteri que se n'an portat a ua gojata en helicopter despús d'un accident.
Poldo me ditz que va tara longa, jo ac her clar, li desiri sòrt e me tiri tà baish pera cuerta, ara ja ei fàcil, vau a huèc e auançant gent, me trapi ben e sai que ja no me cau sauvar arren.
Leu veigui Agramunt e me vau fixant objectius que deishi en camín, enes darreri 2 km auanci a us 10 participants, reauments ei ua experiència naua tà jo. Arribi picat damb un dera de 50, que evidentments me guanhe.
Un temps de 2:19:12, en lòc 90 de 243, molt content e bones sensacions.
Aquie mos demoren Anna e Jan, e ath pòc temps arrive Nuria.
Comenci a estirar demorant as auti valents, arrive Aran dera de 38, despús Kike e Paco, que vien amassa dera de 56, tanben contenti, encara que Kike se n'entere despús qu'era sua bici ei fòrça frenada.
Poldo arrive un shinau més tard.

Felicitar des d'aquest blog al club cliclista d'Agramunt per la seva organització, tot i la gran afluencia de participants (597 corredors), i les obres de la parcel·lació que varen obligar a fer un gran esforç de marcatge l'últim dia. Molt eficient l'entrega de dorsals, i immillorable la immediatessa de les classificacions i el tema dels missatges al mòvil i mails.

viernes, 13 de agosto de 2010

Excursiones de verano

Teniendo en cuenta que lo mejor de hacer deporte es poder practicarlo con los amigos, pasar un buen rato, disfrutar de las comidas en la cima y el cachondeo, deleitarse con las vistas y sitios que conoces y porque no decirlo ahorrarte unas "resacas tremendas" y además, que no sólo de "competis" vive el hombre. os dejo unas fotos de alguna excursión a pie o en BTT de este verano (en que una vez más, la tendinitis me ha dejado un tiempo en el dique seco). Un saludo a todos los que hemos ido haciendo estas salidas y esperando ya la próxima.

Subida al Puerto de Vielha. Vista deth "tuc des hemnes"


Subida al Puerto de Vielha.

Pòrt de Vielha 2435 metres

Torneo 30 horas de fútbol sala en Vielha



El pasado 27 de julio, More participó en la carrera de BTT "La LLiterana" que se celebra en Alcampell. Cubrió los 40,29 km y 894 metros de desnivel en un tiempo de 3 horas 14 minutos. Según fuentes locales, ¡ si hubiera estado un rato más pedaleando se hubiera fundido allí mismo debido al intenso calor y la nube de polvo no tóxica que levantaron los esforzados ciclistas a su paso ! y cito textualmente o no...

El perfil, resultados, etc... de la carrera se pueden ver:

http://www.agolpedepedal.com/index.php?seccion=800


Saut deth Pish


Subida al collado de Varrodòs desde eth Saut deth Pish
Collado de Varradòs


sábado, 17 de octubre de 2009

Transiscar 2009

El viernes por la tarde empezó "nuestra" Transiscar. Todos excepto More nos reunimos ya en Agramunt, conocer el recorrido, hacer unas cervecitas, pasear...en fin, lo que toca.
Cenita y a pelearnos con las bicis, parecía el taller de los hermanos Marx, que si no tengo sillín, que si no se bloquea la suspensión, que si no frena...que si como pongo el TRIÁNGULO, en fin que de los cinco runners que nos aventurábamos, sólo 2 llevaban bici de su propiedad (qué nivel).
Hecho ésto y más tarde de lo esperado, a dormir.

Nos levantamos a las 7:30, el que mejor durmió sin duda fue Giro en su cama de agua.
Mientras desayunabamos se incorpora More, como no el más pelipuesto y aconjuntado.


Bajamos a la salida, se respira el ambiente, buscamos otro TRIÁNGULO entre los 600 participantes y no somos capaces de encontrarlo.
Se da el pistoletazo y no duramos juntos ni un kilómetro, por delante Paco y Kike y por detrás el resto, que vamos localizados unos 3 km.
A partir de allí cada uno sufre en solitario, los primeros kilómetros son de tanteo, Giro pincha en el km 5 y eso le lastra el resto de la carrera, traga mucho polvo y lleva la muchedumbre delante.
Pronto encontramos colas en las primeras zonas ténicas, qué carajo, a descansar.
Voy pensando en mis compañeros, dónde estarán, que camino tomarán....
El primer descenso de la Donzell por trialera, ya lo conocía, me tiene enamorado, larga, fácil y muy chula. La subida se me hace larga esperando el primer avituallamiento. Allí miro hacia atrás por si veo a Giro, ni rastro. Mientras bajo y vuelvo a subir voy pensando que camino tomar, me tientan los 30 pero me motivan los 50. Lo tengo claro, voy a los 50 ni que anochezca, dos km después de tomar el camino de los 50, ya me arrepiento de la decisión, pero la suerte está echada, las piernas empiezan a adolecer.
Entramos en la zona quemada, una lástima pero que ha abierto innumerabes senderos muy bien aprovechados. Ya me encuentro sólo, nos hemos espaciado mucho y empiezo a pensar que he sido de los últimos por el corte.
En fin, al tran tran voy tirando y pasando los numerosos controles. Cuando oigo a uno de ellos decir que faltan 20 km me quiero morir, me duelen hasta las pestañas. Estamos a punto de llegar al punto más alto de la carrera. Vamos 3 ó 4 alternandonos y haciendonos la goma.
Empieza la bajada, me hago ilusiones y llego al último avituallamiento, allí se respira calma, nadie tiene prisa, bien, nadie excepto yo, que allí veo la única posibilidad de coger alguna ventaja.
La piernas empiezan a apuntar rampas, pedaleo con control. Veo un cartel de Agramunt 5, terreno conocido y se me abre el cielo, pero nada más lejos de la realidad, empiezan a meternos en un sube baja infernal, cuando estiro un músculo se me enrampa el opuesto, sufro. El bosque de Serrallonga es precioso pero no puedo disfrutarlo. Cuando cojo el "camí del cementiri" veo el final del túnel, he atrapado a dos "compañeros" y vamos comentando la jugada, hasta que en la última subida me dejan atrás.
Entro en Agramunt, ahora si, ya se acaba, y allí veo que han llegado Paco, Kike y More, y que los 3 han echo la de 50, me alegro, y aun me alegro más cuando al preguntar por Giro, me dicen que aun no ha llegado porque también ha hecho la de 50.
Al llegar a la meta pienso que ha ido mejor de lo esperado, aun falta gente por llegar.

Allí estaban Fanny, Jan i Anna, con mejor cara que los apuestos sufridores.










"El objetivo no es el fin, sino un paso intermedio hacia el siguiente objetivo"

Moltes Felicitats un any més al club ciclista d'Agramunt per la perfecta organització.